Ahir, avui i sempre... Pedres de tartera

En un dia com avui no podia no compartir amb vosaltres la ressenya d’aquest meravellós llibre, "Pedra de Tartera", dedicat a totes les dones, del present i del passat, però també a les del futur, perquè la protagonista d’aquesta història és un exemple de força i valentia que va més enllà dels anys i de les situacions històriques que us farà veure aquest dia tan carregat de clixés d’una altra forma.

María Barbal, l'autora, sempre ha demostrat sensibilitat per a la condició femenina i en les seves novel·les es respira aquesta voluntat d'alliberar-se dels estereotips i poder viure plenament fora de les imposicions de la societat patriarcal.

Sinopsi

No vull desvelar massa, però us podré dir que, llegint aquesta novel·la acompanyareu la Conxa durant tota la seva vida, amb les dificultats que ha hagut de patir des de joveneta fins als moments feliços. Li agafareu molt d'apreci i ella us traslladarà al Pallars dels anys '20 fins a arribar a la Barcelona moderna. Us sentireu part d'aquesta familia de pagesos i sentireu la força de la Conxa que us donarà una nova perpectiva sobre el nostre passat i el nostre present.

Autora

Maria Barbal va néixer a Tremp a finals de l'any 1949. Durant molts anys ha treballat a l'ensenyament secundari. La seva obra publicada s'agrupa en quatre apartats: Novel·la, gènere en el qual se sent més còmoda i pel qual ha rebut molt de reconeixement. Contes per a lectors adults. Col·laboracions a la premsa i contes infantils. També ha escrit i publicat una obra de teatre, L'helicòpter i Pedra de tartera ha estat portada a escena primer per Joaquim Vilà i Folch i després al TNC per Marc Rosich. Al llarg de la seva trajectòria, Maria Barbal s'ha ocupat de diversos temes des de la seva obra narrativa, però la complexitat de les relacions humanes, tant a nivell familiar com social, sempre és present en les seves històries. En les novel·les que conformen el Cicle del Pallars, Pedra de tartera, Mel i metzines, Càmfora i el volum de relats La mort de Teresa, Barbal explora el desarrelament de les persones obligades per diverses raons a abandonar la terra - sempre l'alta muntanya - per exiliar-se a la ciutat, l'enyorança d'un temps i un espai perduts, però també la duresa de la vida al camp i les formes de vida de les comunitats tancades de muntanya.